Toponímia de la Catalunya del Nord - Fitxes CDLPV

Els noms de municipis de la Catalunya del Nord

 

http://catalunyadelnord.multimania.com/imatges/principat.jpg


Mapa del Capcir

Mapa de la Cerdanya


Mapa del Conflent


Mapa del Rosselló


Mapa del Vallespir

 

Aquesta llista comporta tots els municipis (oficials a l'Estat Francès) de la Catalunya del Nord amb llur ortografia catalana correcta així com la grafia oficial francesa, la comarca (i subcomarca si escau) en què se troben, la pronúncia i  també el gentilici de llurs habitants. Hi hem inclòs els comuns de la part occitana de la Catalunya del Nord, ço és el Fenolhet (o Fenolhedés o Fenolhedés) que l'Estat Francès ha ajuntat al Departament dels Pyrénées Orientales.

No cal pas seguir la voluntat d'alguns que evocant la vella "tradició" ortogràfica volen conservar les y per marcar els diftongs, els h intervocàlics per trencar l'hiat, el ch final perquè això fa català (de fet fou copiat de l'italià). L'ortografia general del català s'ha d'aplicar en els topònims segons les regles de l'Institut d'Estudis Catalans, com ja s'ha fet a tot el Principat de Catalunya (s'ha canviat Vich en Vic). Així, com que, per exemple s'escriu aigua, cal escriure Aiguatèbia i no pas *Ayguatèbia. Doncs, escriurem Tuïr i no *Tuhir, Nefiac i no *Nefiach, etc.

Pels gentilicis catalans donem els que cita Joan Coromines a l'Onomasticon Cataloniae, que són de fiar (enquesta sul terreny), o bé els de Lluís Creixell (Diccionari Bàsic Francès-Català 3a edició ampliada) i també nos referim al Diccionari de gentilicis catalans d'August Bover i Font així com a l'article Noms d'habitants dans les Pyrénées-Orientales d'Alain Pic, revista Massana núm 55 1994. Pels topònims occitans del Fenollet nos basem sobretot en l'Atlas linguistique des Pyrénées orientales de H. Guiter que dóna la pronunciació local de tots els municipis occitans de la Catalunya del Nord departamental així com d'aquestes obres :

BARTHE, R. Lexique français-occitan - Toulouse, 1984
BOISGONTIER, J. Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental - Paris, 1981
DAUZAT, A. & ROSTAING, C. Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France - Paris, 1963
FENIE, B. & FENIE, J. Dictionnaire des pays et provinces de France - Luçon, 2000 ;Toponymie occitane - Luçon 1997
GUITER, H. Atlas linguistique des Pyrénées orientales - Paris, 1966
http://www.geocities.com/toponimiaoccitana : web de col·lecta i promoció dels noms de municipis d'Occitània en occità

Coma : comissaire (A. Pic)

Cosprons : cospronenc (A. Pic)

Malloles (barri de Perpinyà) : Mallolenc (A. Pic)

Marians : marianenc ?

Sant Tomàs (prop de Prats de Balaguer) : Santomasat (A. Pic)

Els sobrenoms col·lectius són sobretot basats en els que dóna Pasqual Tirac Alventosa a Les surnoms catalans.

Transcripció fonètica :
Nos ha semblat important indicar la pronúncia dels vilatges i viles. Per fer-ho en donem una transcripció fonètica. Aquesta és purament indicativa, que les persones interessades en una més gran exactitud científica consultin l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, que transcriu escrupulosament cada topònim segons la pronúncia local en els diversos dialectes. Les necessitats pràctiques i tipogràfiques nos han dut a prescindir de l'alfabet fonètic internacional. Per tant nos hem acontentat d'emprar l'alfabet usual (català) més aquests signes que segueixen:

[æ]: vocal neutra del català oriental, que sona entre la a i la e

[ž]: palatal sonor (cat. dijous, fr. jambe)

[LL]: l mullat o palatal (cat. llamp, esp. lluvia, oc. talhar)

[ñ]: n mullat o palatal (cat. muntanya, fr. montagne, oc. montanha)

[X]: palatal sorda (cat. caixa, fr. bouche)

[ü]: u "alemanya" o "francesa" de l'occità

nota :

1. L'ús septentrional (llevat de la Cerdanya i part del Conflent i del Vallespir) no distingeix e, o obert o tancat. A la Catalunya del Nord, en general, equivalen a una e o o mitjana. En rossellonès de la plana l'o tancat tònic esdevé u i l'o obert se torna tancat, cosa que transcriurem sempre que suigui el cas en la pronúncia local.

2. Els topònims occitans els donem en occità i també entre parèntesis la forma catalana, sempre que n'hi hagi una.

Darrera versió: 16.09.2009

A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V


Noms correctes en català

Codi INSEE

Forma «oficial» francesa

Pronúncia

Comarca
(i subcomarca)

Gentilici

Aiguatèbia - Talau

 

Ayguatèbia

aigætébi

Conflent

Aiguatebiat - Talauenc (Bover)

Albera, L'

 

L'albère

lælbé

Vallespir

Alberenc (Bover)  

Alenyà

 

Alenya

ælæña

Rosselló

Alenyanenc (Creixell), malnom : Nyarros

Angles, Els

 

Les Angles

æls anglæs

Capcir

Anglesí (Creixell) (Bover), anglesenc (Creixell) (Bover), malnom : culs pedaçats, tuvaus (Tirac)

Angostrina - Vilanova de les Escaldes

 

Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes

Angustrinæ - bilænòbæ dæ læs æskaldæs

Alta Cerdanya

Angostrinoi - Vilanoví (Bover)

Ansinhan (cat. Ansinyà)

 

Ansignan

Ansiña . de Antesignanus

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

 

Arboçols

 

Arboussols

ærbusóls

Conflent

Arboçolès (Creixell) (Bover)

Argelers de la Marenda

 

Argelès-sur-Mer

æržælés dæ læ mæréndæ

Rosselló (Marenda)

Argelerenc, malnom : granyoters (Tirac), granyotes

Arles de Tec

 

Arles-sur-Tech

arlæs dæ téc

Vallespir

Arlès, malnom : semiots (Tirac) Arlenc ?Arletenc ??

Bages de Rosselló

 

Bages

bažæs

Rosselló (Aspres)

Bagenc (Creixell)

Baixàs

 

Baixas

bæšas

Rosselló

Baixanenc (Creixell) (Bover)

Banys d'Arles, Els - Palaldà

 

Amélie-les-Bains-Palalda

æls baɲs darlæs - pælælda ? - Se'n va als banys d'Arles... per temprar-se que quant ab nós sia se puga emprenyar, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 380). DCVB

Vallespir

arlès (Bover), palaldanenc (Bover), malnom : pataves (Tirac)

Banyuls dels Aspres

 

Banyuls-dels-Aspres

bæñuls dæls aspræs

Rosselló (Aspres)

Banyulenc (Creixell) (Bover), malnom : Cabiles (Tirac)

Banyuls de la Marenda

 

Banyuls-sur-Mer

bæñuls dæ læ mæréndæ

Rosselló (Marenda)

Banyulenc (Creixell) (Bover), malnom : orelluts (Tirac)

Baó

 

Baho

bou, bæ-ú ?

Rosselló (Riberal)

Boater (Bover), Baotenc (A. Pic)

Barcarès, El

 

Le Barcarès

æl bærkærés

Rosselló

Barcaresenc (Creixell) (Bover)

Bastida, La

 

La Bastide

læ bæsti

Rosselló ?Conflent?

Bastidenc (Bover), malnom : escua-rucs (Tirac)

Belhestar (cat. Bellestar)

 

Bélesta

baLLesta - Dos jorns estem ses beur' e ses manjar/quant venc al terz que no·n cugem anar,/nos encontrem et pas de Belhestar/dotze lairos Lletra a Bonifaci de Montferrat Raimbaut de Vaquèiras. De "bèlh estar" doncs potser caldria escriure-ho "Bèlhestar", malgrat la pronunciació local donada per la web http://www.geocities.com/toponimiaoccitana/66.html. La palatalització de la L final és un tret de l'occità d'aquesta zona.

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Belhestruc (A. Pic)

Bolquera

 

Bolquère

bulké

Alta Cerdanya

bolquerat

Bompàs

 

Bompas

bumpas

Rosselló

Bompasenc (Creixell) (Bover), Bompassenc (A. Pic)

Brullà

 

Brouilla

bruLLa

Rosselló

brullanenc (Creixell) (Bover)

Bula d'Amunt

 

Boule-d'Amont

bulæ dæmun

Rosselló (Aspres)

bulatenc, muntanyol, bulaamunenc (Creixell), bulanenc (Bover)

Bula de Terranera (o d'Avall)

 

Bouleternère

bulæ dæ tærrænéræ (dæbaLL)

Rosselló

bulatenc, bulaternerenc (Creixell), bulanenc (Bover), malnom : vitsirevits (Tirac)

Cabanassa, la

 

La Cabanasse

læ kæbænassæ

Alta Cerdanya

Cabanassenc (Bover)  

Cabestany

 

Cabestany

kæbæstañ

Rosselló

cabestanyenc

Caixàs

 

Caixas

kæšas

Rosselló (Aspres)

Caixanenc (Bover)

Calce

 

Calce

kalsæ

Rosselló

calcès (Creixell) (Bover)

Calmella

 

Calmeilles

kælméLLæ

Vallespir

calmellenc, calmellà/calmellès (Bover)

Cameles

 

Camelas

kæmélæs

Rosselló (Aspres)

camelenc, camelès (Bover), malnom : galets (Tirac)

Campome

 

Campome

kæmpu

Conflent

campomaire, campomenc (Bover)

Campossin (cat. Campossí)

 

Campoussy

kampussi

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

campossinenc (Creixell)

Canavelles

 

Canaveilles

kænæbèLLæs

Conflent

canavellat, canavellenc (Bover)

Canet de Rosselló

 

Canet-en-Roussillon

kænét

Rosselló

canetaire, canetenc/canetaire (Bover)

Cànoes

 

Canohès

kanus

Rosselló

canoard, canoenc (Creixell), canoard/canoenc (Bover)

Çantarnac (cat. "Centernac", forma que s'usa, o "Santarnac", més conforma a l'ortografia catalana?)

 

Saint-Arnac

santarnak – Del nom Cintirione + -ac.

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

 

Carmanh (cat. Car(a?)many)

 

Caramany

karmañ

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Carmanhòl (A. Pic, premsa), caramanyenc

Casafabre

 

Casefabre

kasæfabræ

Rosselló

Casafabrí (Creixell) (Bover)

Cases de Pena, Les (o (Es)Casasses, Les

 

Cases-de-Pène

kasæs dæ pénæ – Pena forma arc. i dial. de Penya, roca gran

Rosselló

escasassaire, casapenenc (Bover), malnom : panxesnegres (Tirac)

Cassanhes (cat. Cassanyes)

 

Cassagnes

kassañes

Fenolledès (occ. Fenolhedés) (poble de llengua catalana?)

Cassanhòl (A. Pic, premsa), cassanyenc (Creixell)

Castell de Vernet

 

Casteil

kæstéLL

Conflent

castellaire (Bover) (A. Pic), castellenc (Creixell) (Bover)

Castellnou (dels Aspres)

 

Castelnou

kæstéLLnou, kæstiLLnou

Rosselló (Aspres)

Castellnoví (Creixell) (Bover), malnom : lluerts (Tirac)

Catllà

 

Catllar

kæLLLLa

Conflent

catllanès, catllanenc, malnom : figueters (Tirac)

Cauders de Conflent

 

Caudiès-de-Conflent

kæuds dæ kumflén Caudiers és la forma afrancesada

Conflent (Garrotxes)

Cauderenc (Creixell) (Bover)

Caudièrs de Fenolhet (cat. Caudiers de Fenollet)

 

Caudiès-de-Fenouillèdes

kawdjes/kawdiès de fenuLLet

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Cauderenc (Creixell)

Ceret

 

Céret

særét

Vallespir

Ceretà (Creixell), malnom : sac-i-corda (els) (Tirac)

Cervera de la Marenda

 

Cerbère

særbé

Rosselló (Marenda)

cerverí, malnom : braguetesobertes (Tirac)

Clairà

 

Claira

klæira

Rosselló (Salanca)

clairanenc, malnom : menjacardons (Tirac)

Clarà - Villerac

 

Clara

klæra - biLLærak

Conflent

Claranenc (Creixell) (Bover)

Cluses, Les

 

Les Cluses

Læs kluzæs

Vallespir

clusenc (Bover)

Codalet

 

Codalet

kudælét

Conflent

Codaletès (Creixell) (Bover)

Conat - Vellans

 

Conat

kunat

Conflent

Conataire (A. Pic), Conatès (Creixell) (Bover)

Corbera del Castell (o d'Amunt o de Dalt?)

 

Corbère

kurbéræ dæl kæstéLL

Rosselló (Aspres)

Corberenc (Creixell) (Bover), malnom : vits (Tirac)

Corbera de la cabana (o les cabanes)

 

Corbère-les-Cabanes

kurbéræ dæ læ kæba

Rosselló

Corberenc (Creixell) (Bover), malnom : revits (Tirac)

Cornellà de(l) Conflent

 

Corneilla-de-Conflent

kurnæLLa dæl kumflén

Conflent

Cornellanenc (Creixell) (Bover), malnom : carbassons, cornelluts (Tirac)

Cornellà del Bèrcol

 

Corneilla-del-Vercol

kurnæLLa dæl bércul

Rosselló

Cornellanenc (Creixell) (Bover)

Cornellà de la Ribera

 

Corneilla-la-Rivière

kurnæLLa dæ læ ribé

Rosselló (Riberal)

Cornellanenc, cornellarenc

Corsaví

 

Corsavy

kursæbi

Vallespir

corsavinenc

Costoja

 

Coustouges

kustódæ

Vallespir

Costogenc

Cotlliure

 

Collioure

kuLLLLiu

Rosselló (Marenda)

Cotlliurenc, malnom : Conyics, ganxeros (Tirac)

Dorres

 

Dorres

dorræs

Alta Cerdanya

Dorresenc (Creixell) (Bover)

Èguet

 

Égat

ègæt

Alta Cerdanya

eguetà, malnom : salta-roques (Tirac)

Eina

 

Eyne

èi

Alta Cerdanya

Einenc (Creixell) (Bover), malnom : els conys d'Eina (Tirac)

Elna

 

Elne

élnæ

Rosselló

elnès (Creixell) (Bover), il·liberrenc (Creixell), malnom : cagaverts, peusmolls (Tirac)

Enveig

 

Enveitg

æmbé

Alta Cerdanya

Envegès (Creixell) (Bover), malnom : gavines (les) (Tirac)

Er

 

Err

ér

Alta Cerdanya

erenc, malnom : bitoines (Tirac)

Escaró

 

Escaro

æskæru

Conflent

Escaronat (A. Pic), Escaroní (Creixell) (Bover)

Espirà de Conflent

 

Espira-de-Conflent

æspirà

Conflent

espiranenc, malnom : lleparostes (Tirac)

Espirà de l'Aglí

 

Espira-de-l'Agly

æspirà dæ lægli

Rosselló

espiranenc (Creixell) (Bover)

Esposolla


Espousouille

æspuzuLLæ


Esposollat (A. Pic)

Esquèrda, L'

 

L'Esquerde

Leskèrdo

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

 

Estagell

 

Estagel

ęstęžéLL

Rosselló

estagellenc (Creixell) (Bover)

Estavar

 

Estavar

æstæba

Alta Cerdanya

Estavarès (Creixell) (Bover)

Estoer

 

Estoher

æstué

Conflent

Estoerès (Creixell) (Bover), Estoenenc (www.terresromanes.fr) (A. Pic) malnom : estossegaires (Tirac), estosseganencs (revista Conflent núm. 126)

Eus

 

Eus

éus

Conflent

Eusenc (Creixell) (Bover), malnom : lluerters (Tirac)

Felhunhs (cat. Felluns)

 

Feilluns

féLLüns

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

fellunsenc (Creixell)

Fenolhet (cat. Fenollet)

 

Fenouillet

fénuLLét

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Fenolledenc (Creixell)

Fillols

 

Fillols

fiLLols

Conflent

Fillolaire (Creixell) (Bover)

Finestret

 

Finestret

finæstrét

Conflent

Finestrenc (Creixell) (Bover), malnom : pollets, xots (Tirac)

Fontpedrosa

 

Fontpedrouse

fumpædrusæ, fumpædro

Conflent

Fontpedrosat (Creixell) (Bover), malnom : Menjaarròs (Tirac)

Font-rabiosa

 

Fontrabiouse

funrræbiu

Capcir

Font-rabiosat, Font-rabiosenc (www.terresromanes.fr) sobrenom (Esposolla): pegots (Tirac)

Font-romeu - Odelló - Vià

 

Font-Romeu-Odeillo-Via

Fonrrumeu - udæLLo - bia

Alta Cerdanya

Romeuenc (Creixell) (Bover) odelloní (Creixell) (Bover), malnom : torranaps (Tirac)

Formiguera

 

Formiguères

furmigué

Capcir

Formiguerenc (Creixell) (Bover)

Forques

 

Fourques

furquæs

Rosselló (Aspres)

Forcatí (Creixell) (Bover), forcater (A. Pic)

Fòssa

 

Fosse

fosu (-a final se pronuncia sovint [u] en aquesta àrea)

Conflent

Fossí (Creixell)

Fullà

 

Fuilla

fuLLa

Conflent

fullanenc

Glorianes

 

Glorianes

glurianæs

Conflent

Glorianès (Creixell) (Bover), Glorianenc (www.terresromanes.fr)

Guingueta d'Ix, La

 

Bourg-Madame

læ gingètæ di&š

Alta Cerdanya

Guinguetès (Bover)

Hortafà

 

Ortaffa

urtæfa

Rosselló

Hortafanenc (Creixell) (Bover) (A. Pic)

Illa

 

Ille-sur-Têt

iLLæ dæ tét/dæl rribæral – Illa de Tet és d’influència francesa, traducció de « sur Tech » en « de Tec » ? També trobem Illa del Riberal

Rosselló (Riberal)

illesenc (Creixell) (Bover), Illenc (A. Pic) malnom : salta-roques (Tirac)

Jóc

 

Joch

žuc

Conflent

joquinès (Creixell) (Bover), joquenc (Bover), malnom : gallines (Tirac)

Jújols

 

Jujols

žužuls, žužus

Conflent

Jujolat (Creixell) (Bover), Jujolenc (www.terresromanes.fr)

Llaguna, La

 

La Llagonne

læ LLægunæ

Capcir

Llagunat (Bover) (A. Pic)

Lançac

 

Lansac

Lansak

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

 

Llauró

 

Llauro

LLauro o Llæuro?

Rosselló (Aspres)

Llauroní (Creixell) (Bover) (Bover), malnom : taps (Tirac)

Llo

 

Llo

LLo

Alta Cerdanya

Llonès (Bover), malnom : pentinabruixes, tutes (Tirac)

Llupià

 

Llupia

Llupia – L’equivalent occità és Lopian

Rosselló (Aspres)

Llupianenc (Bover)

Marqueixanes

 

Marquixanes

mærkæxanæs, mærkixanæs

Conflent

Marqueixanenc (Creixell) (Bover)

Masos, Els

 

Los Masos

æls masus

 

masoenc (Bover), malnom : bocaeixuts (Tirac)

Matamala

 

Matemale

matæma

Capcir

Matamalès (Creixell) (Bover)

Maurí

 

Maury

mæuri – Segons Joan Coromines és poble de llengua catalana, de transició a l’occità

Rosselló (segons J. Coromines)

Maurinat Maurienc (Creixell)

Menera, La

 

Lamanère

Læ mænéræ

Vallespir

Menerenc (Bover)

Mentet

 

Mantet

mæntét

Conflent

mentetaire, mentetenc (Bover)

Millars

 

Millas

miLLas

Rosselló

Millàs (Creixell) (Bover), Millassenc (A. Pic), Millassó (A. Pic)

Molig

 

Molitg-les-Bains

mulitž

Conflent

Molitjaire (Creixell) (Bover) (A. Pic)

Montalban (de Fenolhet? del Castèlh?) (cat. Montalbà (del Fenollet? del Castell?)

 

Montalba-le-Château

muntalba

Rosselló o Fenollet??

Montalbanès, montalbanenc (A. Pic)

Montboló

 

Montbolo

mumbulu

Vallespir

Montboloní (Creixell) (Bover)

Montescot

 

Montescot

muntæskót

Rosselló

Montescotí (Creixell) (Bover)

Montesquiu d'Albera

 

Montesquieu-des-Albères

muntæskiu A Occitània també hi ha mants Montesquiu

Rosselló

Montesquiuenc (Creixell) (Bover)

Montferrer

 

Montferrer

Munfærre – A Occitània hi ha un Montferrièr tot a vora de Montpeller

Vallespir

Montferrinyol (Creixell) (Bover)

Montlluís (ant. Vilar d'Ovansa)

 

Mont-Louis

munLLuis

Alta Cerdanya

Montlluïsà (Creixell) (Bover)

Montner

 

Montner

muné

Rosselló

Montnerol (A. Pic), montnerenc

Montoriol

 

Montauriol

munturiol

Rosselló

Montoriolí (Creixell) (Bover), montoriolenc (A. Pic) malnom : singlantanes (Tirac)

Morellàs - Les Illes

 

Maureillas-las-Illas

MuræLLaz - læs iLLæs

Vallespir

Morellasès (Creixell) (Bover), Morellanès (Bover), malnom : granyotes (les) (Tirac)

Mosset

 

Mosset

mussét

Conflent

mossetaire (A. Pic), Mossetà, mossetenc (Bover)

Naüja

 

Nahuja

æ

Alta Cerdanya

Naügenc (Creixell) (Bover), malnom : pinetells (Tirac)

Nefiac

 

Néfiach

næfiak

Rosselló (Riberal)

nefiaquenc (Creixell) (Bover), malnom : gollosos (Tirac)

Noedes

 

Nohèdes

nuédæs

Conflent

Noedí, noedaire (Didier Payré), noedès (Bover)

Nyer

 

Nyer

ɲiér

Conflent

Nyerro (A. Pic), Nier (Creixell)

Oleta

 

Olette

ulétæ

Conflent

oletí, oletenc (Bover), malnom : menjacebes (Tirac); evolenc (Creixell) (Bover), malnom : cargols (Tirac)

Oms

 

Oms

ums

Rosselló (Aspres)

ometenc, omsnenc (Bover)

Òpol - Perellons (Perellós)

 

Opoul-Perillos

opul - pæri/æLLus

Rosselló

Opolenc (Creixell) (Bover) (A. Pic)- perellosenc (Creixell) (Bover)

Orbanyà

 

Urbanya

urbæɲa

Conflent

orbanyenc, orbanyanenc (Bover)

Orellà

 

Oreilla

uræLLa – A Occitània hi ha diversos Aurelhan

Conflent

Orellot, orellanenc (Bover), malnom : orelluts (Tirac)

Osseja

 

Osseja

ussèžæ

Alta Cerdanya

Ossegenc (Creixell) (Bover), malnom : pelatacons (Tirac)

Paçà

 

Passa

pæssa

Rosselló (Aspres)

paçanenc (Creixell) (Bover)

Palau de Cerdanya

 

Palau-de-Cerdagne

pælau dæ cærdaɲæ

Alta Cerdanya

Palauenc (Creixell) (Bover) (A. Pic), malnom : ginebrons (Tirac)

Palau del Vidre

 

Palau-del-Vidre

pælau dæl bidræ

Rosselló

Palauenc (Creixell) (Bover) (A. Pic)

Perestortes

 

Peyrestortes

péræstórtæs

Rosselló

perestortenc, parestortí (Bover)

Perpinyà

 

Perpignan

pærpiɲa

Rosselló

Perpinyanès, perpinyanenc, malnom : Vilaret

Pertús, El

 

Le Pertus

æl pærtus

Rosselló

Pertusenc (Creixell) (Bover)

Pesilhan del Conflent (cat. Pesillà de Conflent)

 

Pézilla-de-Conflent

pésiLLa dél cunflén

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

pesillanenc

Pesillà de la Ribera

 

Pezilla-la-Rivière

pæsiLLa dæ læ rribéræ

Rosselló (Riberal)

Pesillanenc, pesillarenc, malnom : oioits (Tirac)

Pi de Conflent

 

Py

pi

Conflent

Pinenc (Creixell), malnom : pinatxos (Tirac)

Pià

 

Pia

pia

Rosselló (Salanca)

Pianenc (Creixell) (Bover) (A. Pic)

Planès

 

Planès

plænés

Alta Cerdanya

Planesat (A. Pic), Planesenc (Creixell) (Bover)

Planeses (cat. Planeses)

 

Planèzes

planezes

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Planesòl (A. Pic), Planesès (Creixell)

Pollestres

 

Pollestres

PuLLéstræs

Rosselló

Pollestrí (Creixell) (Bover), Pollestrenc (A. Pic)

Pontellà

 

Ponteilla

puntæLLa

Rosselló

Pontellanenc (Creixell) (Bover)

Porta

 

Porta

pórtæ

Alta Cerdanya

portaquerolenc (Bover) malnom : Carabussos (Tirac)  

Portè - Pimorent

 

Portè-Puymorens

purtè - pimurèn

Alta Cerdanya

Portenenc (Creixell) (Bover), malnom : Taulets (Tirac)

Portvendres

 

Port-Vendres

purbénrræs

Rosselló

Portvendrenc (Creixell) (Bover), malnom : becssalats (Tirac)

Prada de Conflent

 

Prades

pra

Conflent

Pradenc (Creixell) (Bover)

Prats de Molló - La Presta

 

Prats-de-Mollo-la-Preste

prats dæ muLLó - læ préstæ

Vallespir

Pradenc (Creixell) (Bover)

Prats (de Sornhan) (cat. Prats (de Sornyà)

 

Prats-de-Sournia

prats de surnya

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Pratsdesornià (Creixell)

Prunet - Bellpuig

 

Prunet-et-Belpuig

prunét - béLLputž

Rosselló

Prunetenc (Creixell) (Bover)

Prunhanes (cat. Prunyanes)

 

Prugnanes

prüñanes

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Prunyanenc (Creixell)

Puigbaladó – Riutort

 

Puyvalador

Local: pipplædu, pibledu.
També: pibbælædu, pubblædu
Estàndard: putxbælædó - RRitort

Capcir

puigbaladonenc, malnom : gesis (Tirac)

Ralleu

 

Railleu

rræLLéu

Conflent

rallevat, ralleuenc (Bover), rallenenc (www.terresromanes.fr)

Ral

 

Réal

rral

Capcir

Ralenc (Creixell) (Bover)

Rasiguères (cat. Rasigueres)

 

Rasiguères

rrasiguères

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Rasigueròl (A. Pic), Rasiguerenc (Creixell)

Rabolhet (cat. Rabollet)

 

Rabouillet

rrabuLLét

Fenolhedés (occ. Fenolledès)

 

Reiners

 

Reynès

rræinés

Vallespir

reinetenc, reinesenc (Bover)

Rià - Sirac

 

Ria-Sirach

rria - sirak

Conflent

Rianès, rianenc (A. Pic) ; siracaire (Tirac) (A. Pic)

Ribesaltes

 

Rivesaltes

rribæsaltæs

Rosselló

Ribesalter, ribesaltès (Bover), malnom : babaus (Tirac)

Rigardà

 

Rigarda

rigærda

Conflent

Rigardanenc (Creixell) (Bover)

Roca d'Albera, La

 

Laroque des Albères

Læ rrokæ dælbéræ

Rosselló (Albera)

Rocatí (Bover i altres)

Rodés

 

Rodès

rrudés

Conflent

Rodesenc (Creixell) (Bover), rodesès (Bover), malnom : lluerts (Tirac)

Salelles

 

Salleilles

sæléLLæs – Al Principat hi ha una altre Salelles i a Occitània hi ha Salèlas

Rosselló

Salellès (Creixell) (Bover), salellenc (A. Pic i altre)

Sallagosa

 

Saillagouse

sæLLægó

Alta Cerdanya

sallagosard

Salses

 

Salses-le-Château

salsæs

Rosselló

salsairot (Bover), malnom : ventresgrocs (Tirac)  

Saltó

 

Sautó

sæltó, sutó

Conflent

saltonat, saltoní (Bover)

Sançà

 

Sansa

sænsa

Conflent

sançanès

Sant Andreu de Sureda

 

Saint-André

sant ændréu dæ suré

Rosselló (Albera)

Andreuenc (Creixell) (Bover)

Santa Coloma de la Comanda ? (Santa Coloma de Tuïr?)

 

Sainte-Colombe-de-la-Commanderie

santæ kulomæ dæ læ kumandæ?

Rosselló (Aspres)

colomí (Bover)

Santa Llocaia

 

Sainte-Léocadie

santæ LLukaiæ

Alta Cerdanya

Llocaí (Bover)

Santa Maria la Mar

 

Sainte-Marie-la-Mer

Santæ mæriæ læ mar

Rosselló (Salanca)

Santmariaire (Bover), Marianenc (A. Pic)

Sant Cebrià de Rosselló

 

Saint-Cyprien

san sæbria

Rosselló

cebrianenc (Bover), malnom : artmanos/hermanos, peros (Tirac)

Sant Esteve del Monestir

 

Saint-Estève

sant æstébæ dæl munæsti

Rosselló (Riberal)

estevenc (Bover), estevenenc (A. Pic)

Sant Feliu d'Amunt

 

Saint-Féliu-d'Amont

san fæliu dæmun

Rosselló (Riberal)

Feliuenc (Bover), Santfeliuenc (A. Pic)

Sant Feliu d'Avall

 

Saint-Féliu-d'Avall

san fæliu dæbaLL

Rosselló (Riberal)

Feliuenc (Bover), malnom : pamparianos, pimperots (Tirac)

Sant Genís de Fontanes

 

Saint-Genis-des-Fontaines

san žęnis

Rosselló

santgenisenc, genisenc (Bover)

Sant Hipòlit de la Salanca

 

Saint-Hippolyte

sant ipólit

Rosselló (Salanca)

polità (Bover) (A. Pic), malnom : canyalcul (els) (Tirac)

Sant Joan de la Cella

 

Saint-Jean-Lasseille

san žuan dæ læ séLLæ

Rosselló

Joancellenc (Bover)

Sant Joan (de?) Pladecorts

 

Saint-Jean-Pla-de-Corts

san žuan (dæ?) pla dækorts

Vallespir

joanplanenc (Bover), malnom : granyotes (les) (Tirac)

Sant Llorenç de Cerdans

 

Saint-Laurent-de-Cerdans

san Lluréns dæ særdans

Vallespir

llorencí (Bover), santllorencins, malnom : tirons (Tirac)

Sant Llorenç de la Salanca

 

Saint-Laurent-de-la-Salanque

san Lluréns dæ læ sælankæ

Rosselló (Salanca)

llorençà (Bover) (A. Pic)

Sant Marçal

 

Saint-Marsal

san mærsal

Conflent

 marçalí (Bover)

Sant Martí d'Albera

 

Saint-Martin

san mærtí dælbé

Rosselló (Albera)

 

Sant Miquel de Llotes

 

Saint-Michèl-de-Llotes

san mikel de Llotæs

Rosselló (Aspres)

Miquelenc (Bover)

Sant Nazari

 

Saint-Nazaire

san næzari

Rosselló

Nazarienc (Bover)

Sant Paul de Fenolhet (cat. Sant Pau de Fenollet)

 

Saint-Paul-de-Fenouillet

san paw de fenuLLet

Paul [paw] s'escriu amb -l com caul [kaw] (col). Els derivats també s'escriuen amb -l : Pauleta, caulet...

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

 

Sant Pere dels Forcats

 

Saint-Pierre-dels-Forcats

san péræ dæls furcats

Alta Cerdanya

Santperot ??(A. Pic), pereforcatí (Bover), santperenc (GEC)

Saorra (i Torèn)

 

Sahorre

urræ (sægurræ) - turén

Conflent

saorrà (Creixell) (Bover), saorrat (Tirac, A. Pic) ; torentaire (A. Pic)

Serdinyà

 

Serdinyà-Joncet

særdiɲa

Conflent

Serdinyenc (Creixell) (Bover), malnom : cagacebes (Tirac)

Serrallonga

 

Serralongue

særræLLungæ

Vallespir

serrallonguí

Soanyes

 

Souanyas

suaɲæs

Conflent

Soanyès (Creixell) (Bover)

Soler, El

 

Le Soler

æl sulé

Rosselló

solerenc

Sornhan (cat. Caldria « Sornyà » i no pas « Sornià »)

 

Sournia

surña

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Sornianenc (Creixell)

Sureda

 

Sorède

surèda

Rosselló (Albera)

Surellenc (Creixell) (Bover), Siurellenc (Diccionari del Rossellonès, Pere Verdaguer)

Talteüll

 

Tautavel (0c. t(a)utevelh)

tæltæuLL

Rosselló

Talteüllí (Creixell) (Bover), malnom : ganaixes (Tirac), roqueters (A. Pic)

Tarerac

 

Tarerach

tærærak

Conflent

Tareraguès (Creixell) (Bover), malnom : andorrans (Tirac)

Targasona

 

Targasonne

tærgæsó

Alta Cerdanya

Targasoní (Creixell) (Bover)

Taurinyà

 

Taurinya

turiɲa

Conflent

Taurinyanenc (Creixell) (Bover)

Tec, El

 

Le Tech

æl téc

Vallespir

Tegà (Creixell) (Bover)

Tellet

 

Taillet

tæLLét

Vallespir

Telletà (Creixell) (Bover)

Terrats

 

Terrats

tærrats

Rosselló

Terrassó (A. Pic) (Bover), terratenc (Bover)

Tesà

 

Théza

tæsa

Rosselló

Tesanenc (Creixell) (Bover)

Teulís

 

Taulis

tæulis

Vallespir (Aspres)

Teulisès (Creixell) (Bover)

Toluges

 

Toulouges

tulæs

Rosselló

Tolugenc (Creixell) (Bover) (A. Pic)

Tor de Querol, La

 

Latour-de-Carol

læ tór dæ kærol

Alta Cerdanya

Querolà(Bover)

Tor (de França), La

 

Latour-de-France

Læ tur

 Fenolledès

Torilh (A. Pic)

Torderes

 

Tordères

turdéræs

Rosselló (Aspres)

Torderenc (Creixell) (Bover)

Torre d'Elna, La (o del Bisbe)

 

Latour-Bas-Elne

læturræ délnæ

Rosselló

Torrellà (Bover)

Torrelles

 

Torreilles

turréLLæs

Rosselló (Salanca)

Torrellà (Creixell) (A. Pic), malnom : cagaàpits (Tirac)

Tressera

 

Tressère

træssé

Rosselló (Aspres)

Tresserenc (Creixell) (Bover)

Trevillac

 

Trevillach

træbidak

Fenolledès

Trevillaquet (A. Pic), Trevillanenc (Creixell)

Trilhan (cat. Trillà)

 

Trilla

triLLa

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Trilhanòl, Trillanès (Creixell)

Trullars

 

Trouilas

truLLas

Rosselló

Trullanès (Creixell) (Bover), trullanenc (Creixell) (Bover), trullassenc (A. Pic)

Tuès - Entrevalls

 

Thuès-Entre-Valls

tués - éntræbaLLS?

Conflent

Tuesat

Tuïr

 

Tuhir

tui

Rosselló (Aspres)

Tuïnenc (Creixell) (Bover), malnom : reguitnaires (Tirac)

Ur

 

Ur

ur

Alta Cerdanya

Urnenc (Creixell) (Bover)

Vallestàvia

 

Baillestavy

baLLæstabi

Conflent

Vallestavià (Creixell) (Bover)

Vallimanya

 

Valmanya

bæLL(i)maɲæ

Conflent

Vallmanyí (Creixell) (Bover), Vallmanyenc (www.terresromanes.fr)

Vallcebollera

 

Valcebollère

baLLsæbudé

Alta Cerdanya

Vallcebollerí (Creixell) (Bover), Valcebollerenc (www.terresromanes.fr) malnom : caps de teia (Tirac)

Vernet

 

Vernet-les-Bains

bærnét

Conflent

Vernetaire (A. Pic), Vernetenc (Bover)

Vilafranca de Conflent

 

Villefranche-de-Conflent

bilæfrankæ

Conflent

Vilafranquí (Creixell) (Bover)

Vilallonga de la Salanca

 

Villelongue de la Salanque

bilæLLungæ dæ læ sæla nkæ

Rosselló (Salanca)

Vilallonguet (Creixell), vilallonguès (A. Pic)

Vilallonga dels Monts

 

Villelongue-dels-Monts

bilæLLungæ dæls muns

Rosselló (Albera)

Vilallongat, vilallonguet (Bover)

Vilamulaca

 

Villemolaque

bilæmula

Rosselló

Vilamulaquí (Creixell) (Bover)

Vilanova de Formiguera

 

Villeneuve-de-Formiguères

bilænóbæ de furmigué

Capcir

Vilanoví (Creixell)

Vilanova de (la) Raó

 

Villeneuve-de-la-Raho

Bilænóbæ dæ (læ) rrau/rræu

Rosselló

Vilanoví (Creixell) (Bover)

Vilanova de la Ribera

 

Villeneuve-de-la-Rivière

bilænóbæ dæ læ rribé

Rosselló

Vilanoví (Creixell) (Bover)

Vilanova de les Escaldes

 

Villeneuve-des-Escaldes

bilænóbæ dæ læs æskaldæs

Alta Cerdanya

Vilanoví ??

Vinçà

 

Vinça

binsa

Conflent

Vinçanenc, vinçanès (Bover) malnom : joglars (Tirac)

Vingrau

 

Vingrau

bingrau

Rosselló (Corberes)

Vingrauenc (Creixell) (Bover), malnom : gavatxos (Tirac)

Viran (cat. Virà)

 

Vira

bira

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Viranenc (Creixell), viranès (Creixell)

Vivers

 

Vivès

bibés

Rosselló

Vivenenc (Creixell) (Bover), malnom : guilles (Tirac)

Vivièr, Le (cat. Viver, El)

 

Le Vivier

le bibiè (l'article "le" per "lo" s'estén fins a Tolosa)

Fenolledès (occ. Fenolhedés)

Vivieròl ??

Voló, El

 

Le Boulou

æl vulú

Rosselló

Volonenc (A. Pic), Voloní (Creixell) (Bover), malnom : miaus, nyaus (Tirac)

AMUNT