Del català a
l’occità
De l’occitan al catalan
«Qu’un pòble tombe esclau,
Se ten la lenga ten la clau
Que dei cadenas lo desliura»
«Dis aups i Pirenèus» Frederic Mistral
«Ta lenga val la mieuna. Fagam
cadun de la nòstra un instrument de liberacion
Leon Còrdas
«La teua llengua val la
meua. Fem cada u de la nostra un instrument d’alliberació
Perquè
el català i l’occità?
Perqué l’occitan e lo catalan?
El català i l’occità són dues llengües neollatines bessones que divergeixen sobretot pels sons i les diftongacions. Entre catalans i occitans, hi ha diferències, mes també se troben una enorme quantitat de semblances com se'n troba en cap altre poble. L'afinitat cultural i lingüística de la nació catalana i occitana no té cap altre paral·lel semblant en el món.
L’occitan e lo
catalan son doas lengas neolatinas bessonas que divergísson subretot pels sons
i las diftongacions. Entre occitans e catalans, i a diferéncias, mas tanben se
tròba una enorme quantitat de semblanças coma non se'n tròban en pas cap altre
pòble. L'afinitat culturala e lingüistica de la nacions occitana e catalana
non ten pas cap altre parallèl semblant al mond.
Juguesca
La juguesca d’aquesta pàgina és de permetre
als catalans com als occitans de retrobar-se, allunyats tants de segles per la
mala sort de la Història.
Als catalans els ajudarà a descobrir un món
fascinant, una cultura i una llengua que en altre temps foren les més
prestigioses d’Europa.
Als occitans els ajudarà a accedir a una
llengua bessona bastant normalitzada i expandida, amb un fort pes sociocultural.
Per això cal tot primer franquejar els petits obstacles
lingüístics, cosa a la qual ens dedicarem al llarg d’aquestes pàgines,
comparant tots dos idiomes.
Veurem com passar de l’una a l’altra llengua, observant les diferències i semblances, sien d’estructura, de vocabulari o gràfiques. En acabat podrem llegir i compendre textos estàndard, tenir converses o escriure textos simples.
La llengua d'aquesta pàgina, dita occità estàndard, o occitan larg com l’anomena el lingüista Patrick Sauzet, és basada en el llenguadocià, el dialecte més central de l’àrea occitanoromànica ; aquest dialecte és bastant conservador i les seues formes s’assemblen doncs força a les de la llengua dels Trobadors. El seu caràcter geograficament central li confereix característiques compartides amb tots els altres dialectes. És el que fa l'interès, com a llengua normativa, del llenguadocià porgat dels seus llenguadocianismes.
Tòca
La tòca d’aquesta pagina es de permetre als
catalans coma als occitans de se retrobar, aluenhats que son per tants de
sègles per lo malastre de l’istòria.
Als occitans los ajudarà a accedir a una lenga
bessona pro normalisada e espandida, ambe un fort pes sociocultural.
Als catalans los ajudarà a descobrir un mond
fascinant, una cultura e una lenga que un còp èra foguèron las mai prestigiosas
d’Euròpa.
Veirèm cossí passar d'una
lenga a l'autra, en observant las diferéncias e semblanças, d’estructura,
de vocabulari o graficas. Puèi poirem legir e compréner de tèxtes estandards,
aver de discussions o escriure de textes simples.
La lenga d'aquesta pagina, sonada occitan
estandard, o occitan larg (coma l’anomena lo lingüista Patrick
Sauzet), es basada sul lengadocian, lo dialècte mai central de l’airal
occitanoromanic; aqueste dialècte es pro conservatiu e las siás fòrmas semblan
doncas fòrça a las de la lenga dels Trobadors. Lo sieu caractèr geograficament
central li conferís de caracteristicas partejdas ambe totes los autres dialèctes.
Es çò que fa l'interés, coma lenga normativa, del lengadocian porgat de sos
lengadocianismes.
Per qualsevol observació o comentari
Per qual que siá
observacion o comentari
En línia d’ençà
setembre del 2002
En linha dempuèi setembre del 2002
Darrera actualització: 3 d'octubre de 2009
Darrièra actualizacion: 3 d'octobre de 2009